La pràctica del Karate-Do ens inicia en el camí de l’equilibri entre el cos i la ment.

 

Traduït literalment mot a mot del japonès, Karate Do vol dir el camí de la mà buida.

El Karate-Do és un art marcial d’autodefensa que es dóna a conèixer al Japó de principis del segle XX de la mà del gran mestre Gichin Funakoshi, considerat el pare d’aquest art. Originari d’Okinawa, amb el nom de To-de, els seus orígens contrastats tenen més de 3.000 anys.

La pràctica del Karate-Do ens inicia en el camí de l’equilibri entre el cos i la ment, ja que ens permet adquirir coneixements de defensa personal alhora que el nostre cos millora progressivament la seva condició física. És, però, practicant-lo com a art de perfeccionament, gràcies als seus moviments i a l’estudi dels kata, que ens iniciem en el camí evolutiu del control del moviment i la respiració. Aquest camí és l’inici del Do o via espiritual.

El karateka evita sempre, per sobre de tot, la violència. Això queda palès en els seus exercicis, que sempre comencen amb un moviment de defensa.

El Karate-Do és una disciplina que dota els seus practicants d’autoconfiança i fomenta el seu esperit d’autocontrol. Així, els karateques s’enfronten a si mateixos en els entrenaments, una pràctica que millora la seva autoestima i els ajuda a superar la por i els complexos, i que facilita el camí de l’evolució personal.

El coneixement i la pràctica de les tècniques i rutines de respiració millora la nostra percepció de l’entorn i ens proporciona l’equilibri psicofísic. Alhora, ens allibera de les tensions i l’estrès i millora el nostre estat físic i anímic, un fet que ens ajuda a ser més receptius i sociables.

Els entrenaments evolucionen respectant els principis de coordinació, control muscular i lateralitat, i aporten importants beneficis mentals i per a la millora de problemes de mobilitat articular, de peus o d’esquena.

Direcció tècnica: Francesc Lorenzo.